La vida quotidiana real a la Comunitat és la font d’un aprenentatge social, que es produeix en un context d’especial densitat de les relacions socials, el que al seu torn implica, encara que de manera implícita forts controls informals. La creació de diversos grups terapèutics, combinats amb les teràpies individuals i els procediments educatius, produeix una forta sinergia entre totes les intervencions, ja que augmenta la densitat de les relacions socials, dels processos d’aprenentatge, de la intervenció terapèutica i del control informal, fins a un òptim de rendiment. Les evidències demostren que una certa orientació sistèmica contribueix a consolidar aquest òptim.